APUNTS HISTÒRICS DE VALLADA
Introducció
Els materials arqueològics trobats en el terme municipal de Vallada abracen una àmplia cronologia que va des del Paleolític, Eneolític, Bronze, Ibèric, Romà, Medieval Islàmic, Medieval Cristià, fins a l'Època Moderna.
Prehistoria
D'acord amb les restes arqueològiques trobades en la Cova dels Mosseguellos, existix ja presència humana en els voltants de la població, que data d'uns 14000 anys aC (abans de Crist).
La troballa en la
Cova dels Mosseguellos de Vallada, d'una agulla de cosir en os, un útil
exclusivament Magdalenià, data provisionalment, la primera presència
coneguda en la zona, cap a l'any 13.000 (a C.). S'ha trobat la part
corresponent a l'ull de l'agulla, ja que li falta la punta. Experts
arqueòlegs van ressaltar que la troballa d'este útil és un signe que la
indústria o artesania del vestit estava molt desenvolupada, ja que permetia
confeccionar penyores ajustades, de major protecció i amb estètica més
cuidada.
La Cova dels
Mosseguellos, va albergar els nostres avantpassats durant milers
d'anys. S'ha mantingut tancada i vigilada des de 2001 per a protegir el seu
contingut històric i biològic, ha sigut objecte d'investigacions
sistemàtiques, els tècnics del qual han arreplegades restes molt diverses
que els han permés afirmar que la cova va ser utilitzada en època Ibèrica,
Edat del Bronze, Edat del Coure, Eneolític, Neolític i Mesolític. L'ocupació
principal correspon al Paleolític Superior, en el que se centren ara els
treballs. S'han trobat centenars d'objectes en pedra, os i asta, semblants
als de la Cova del Parpalló a Gandia (València). També pintures rupestres i
gravats.
Són importants els
jaciments de La Cova del Cavall i La Cova Santa amb objectes trobats que
abracen fins a l'Edat del Bronze.
Els pobladors ibers es
van distribuir al llarg del Vall de Montesa ocupant poblats i coves, pels
turons, vessants i plans en tota la Serra Grossa. El centre més important
d'esta cultura va ser Saitabi-Saiti (Xativa).
Pintura rupestre. Cova Mosseguellos
Punta . Cova Santa
Pintura rupestre. Cova Mosseguellos
Época Romana
Els
primers vestigis urbans a Vallada, són de l'època romana, al costat del riu
Cányoles i la Via Augusta. La vall del Cànyoles va ser un corredor important
per a anar des del Mediterrani a l'interior de la Península i cap a
Andalusia. La Via Augusta partia de Roma i acabava a Càdis-Gadir.
Vallada va ser en esta època lloc de nous assentaments i pas per als
guerrers romans i cartaginesos en les distintes guerres lliurades.
Vallada pertanyia a l'àmbit d'influència de Saetabis Augusta (Xativa) per la seua proximitat geogràfica.
Els jaciments de
Tarrassos i la Vila Romana dels Horts (segles II a C.-VIII dC), avalen estos
assentaments.
L'abundància de sitges en la Vila dels Horts denota el caràcter agrícola de
la Vila . Va haver de tindre una gran extensió i oferia les possibilitats
d'una explotació agrària romana de tipus rural.
Lápida romana de Els Horts
Ánfores en la Vila Romana de Els Horts
Ánfora de Els Horts
Época Musulmana
Es va estendre des del segle VIII dC fins al segle XIII. És en esta època de dominació musulmana on ja es coneix l'existència precisa de Vallada com a població. Poc es coneix de la Vallada musulmana, excepte la pervivència d'alguns topònims en el terme municipal, el traçat d'alguns dels seus carrers que gradualment aniria desapareixent després de la conquista cristiana, i els materials ceràmics conservats en el Museu Municipal. L'any 1244, mercé a la capitulació subscrita entre el rei Jaume I i l'alcaid andalusí de Xátiva, i en virtut d'este pacte, l'alcaid musulmà cedia al rei conqueridor el castell menor de Xátiva i adquiria el compromís d'entregar la fortalesa major, passats dos anys. A canvi d'això rebia els castells de Montesa i Vallada.
De les revoltes
tramades pels musulmans valencians, la de 1276 va presentar caràcters d'una
conjuració molt àmplia. L'alçament va començar en la Serra de Finestrat, i
es va estendre a Tous i després cap a l'est, Montesa, Vallada, al raval de
Xàtiva, Cullera, Corbera, Chella, Bicorp, Bolbaite, Córtes, Dos Aigües,
Millares, Moixent, Planes, Travares i Tibi, que amb altres llocs de menys
importància van caure igualment baix la dominació dels rebels.
El Castell de
Vallada és d'origen musulmà. Es troba al capdamunt del muntanya de l'Úmbria
553 metres d'altitud. Es localitza a l'extrem de la cima i en la part més
abrupta. Només és vulnerable per la part oest, que és la més fàcil per la
qual es pot accedir. Presenta un recinte en forma poligonal. D'este recinte
es conserven grans parts en què s'observen abundants torres, algunes d'elles
prou grans. La fàbrica és de pedra i tapial sent possible observar entre
altres dependències, una cisterna. També rep el nom de Castell d'Úmbria.
Reconquista Cristiana
Arran de la reconquista començada per Jaume I que va permutar el castell de Xátiva amb els de Montesa i Vallada, va fer que Montesa fóra un focus d'atracció dels musulmans.
L'any 1273 el rei
Jaume I feia donació de Vallada a Hugo de Balcio, amb totes les rendes que
el monarca cobrava als sarraïns. En 1274 donava a Jaspert de Barberá el
castell i la vila de Vallada amb totes les rendes, pertinences i
fortificacions de la població.
Pere III en 1277 va conquistar Montesa per a la Corona, definitivament.
Després de la
contesa una gran part dels habitants musulmans van fugir, quedant estos
quasi despoblats fins a tal punt, que el rei Alfons al febrer de 1286
ordenava la tornada dels sarraïns de Montesa al seu lloc d'origen. Al Juny
de 1287 es prohibia poblar Montesa i Vallada fins que el rei ho ordenara. A
finals d'eixe mateix any li era atorgat permís a Bernat de Bellvís per a
poblar Montesa i Vallada i l'any 1288 garantia el rei als moros de Montesa
que podrien tornar a repoblar segurs este lloc.
Era un lloc insegur per fronterer i això va obligar a Jaume II a elegir al
lloc de Montesa com la seu de l'Orde Militar nova que substituiria a la
recent perseguida i desapareguda del Temple.
Probablement va
prendre l'actual nom de Vallada d'un registre llingüístic mossàrab i després de la
dominació musulmana, el Rei Alfons III d'Aragó i I de València, la va
repoblar de cristians per mitjà de carta de població atorgada per Bernat de
Bellvís, el 16 d'octubre de 1289. Va ser incorporada a l'Orde de Montesa ,
al senyoriu del qual va pertànyer. S'atorgava carta de població a 120
famílies de cristians vells amb el fet de repoblar Montesa i Vallada.
L'ocupació de cases i terres es va dur a terme per mitjà del “Llibre de
Repartiment” relatiu a Montesa i Vallada. Alguna documentació apunta que
dels 120 pobladors 78 corresponien a Vallada.
Jaume I va atorgar
en el 1257 al senyor de Montesa i de Vallada, en una ruta transhumant, "que
pugueu rebre herbatge de tot el bestiar d'Aragó i Castella al terme de
Montesa i Vallada, a saber, sis xais de cada mil ovelles parteres i sis
cabrits de cada mil cabres parteres, aixi com ens rebem el dit herbatge als
termes dels altres llocs nostres del regne de València". El trànsit dels
ramats estava gravat també pels drets de pas, freixura o borra, que
consistia en el pagament d'una cap en funció del grandària del ramat, i es
recaptava en el viatge d'anada o en el de volta l'arrendador de l'herbatge.
El 14 de setembre de l'any 1547, Fra Pedro Luís Galcerán de Borja, últim
Mestre de l'Orde i Cavalleria de la Mare de Déu de Montesa i Sant Jordi
d'Alfama, va segregar el Lloc de Vallada de la Vila de Montesa, atorgant-li
jurisdicció pròpia i donant-li el títol de Vila de Vallada.
